La nit i jo
juguem a dibuixar històries;
la solitud i el silenci
omplen els fulls
i la foscor hi posa color.

Tot és quiet, tot és en calma,
la remor suau del vent
em bressola enyorances
que de manera insistent
se m’arrapen dins l’ànima.

No té retorn el camí fet,
però jo m’entesto a aturar-m’hi
i no trobo més tons
per continuar dibuixant-lo.

Elisa
març 2012